Vertixe Sonora
La bellesa del trencat resideix en allò que no pretén ser perfecte. En cada esquerda s’hi amaga una història, en cada cicatriu un record. El trencat ens parla de fragilitat, però també de resistència: són empremtes del que hem sobreviscut. Un objecte trencat pot transformar-se en art, com el kintsugi japonès que uneix peces de ceràmica amb or, ressaltant la ferida en comptes d’ocultar-la. Així també passa amb les persones: els nostres errors, pèrdues i entrebancs ens modelen, ens tornen únics. La perfecció sol ser freda i distant; el trencat, en canvi, convida a acostar-se, a mirar amb tendresa i respecte. Reconèixer la bellesa del trencat és acceptar que la vida no és un vidre intacte, sinó un mosaic de fragments brillants. És aprendre a estimar el procés de reconstrucció, on cada tros torna a encaixar amb més força, més veritat i més llum.
Amb aquest programa, Vertixe Sonora abraça la imperfecció i l’emoció crua, transforma la fragilitat en bellesa, revela la grandesa en el trencat: l’esquerda no s’amaga, es converteix en el centre mateix de la bellesa.
“No hi ha narració, la dramatúrgia sonora es comporta com un bol trencat recomposat: la fractura inicial obre un espai sonor; l’esquerda es converteix en lloc de ressonància i tensió; el gest d’unió —l’or— actua com a eix estructural que sutura, reordena i dona un nou sentit a la matèria sonora. Els fragments s’allunyen, giren, es recomposen en un pols més lent, com si busquessin el seu lloc. Tensions i ressonàncies que, en unir-se, generen una nova forma”
(Voro García, 2025)
Mateu Malondra (ES) Free Modular Study 1 (2015) — saxòfon, acordió, guitarra elèctrica, piano, percussió, electrònica en viu
Mateu Malondra (ES) Free Modular Study nº2 (2024/25) — oboè, saxòfon, acordió, guitarra elèctrica, piano, percussió, electrònica en viu
Yann Robin (FR) Art of Metal II (2007) — saxòfon baix i electrònica en viu (2015)
Felipe Ribeiro (BR) títol per determinar (2024) — saxòfon, acordió, guitarra elèctrica, electrònica
Voro García (ES) La bellesa del trencat (2025) — saxòfon, acordió, guitarra elèctrica, piano, percussió
Vertixe Sonora
Pilar Fontalba — oboè
María Mogas — acordió
Pablo Coello — saxòfon
Nuno Pinto — guitarra elèctrica
David Durán — piano
Diego Ventoso — percussió
Iván Ferrer — mitjans electrònics
Vertixe Sonora
Des de la seva presentació el 2011 a Santiago de Compostel·la, Vertixe Sonora ha realitzat més de 250 concerts i 384 estrenes absolutes de 308 compositors de 57 països.
Una dècada de produccions pròpies i concerts en diferents festivals i cicles d’Espanya. El seu reconeixement internacional li ha permès presentar-se en escenaris d’Alemanya, Àustria, Brasil, Xile, Egipte, Estats Units, França, Hong Kong, Itàlia, Mèxic, Portugal, Suècia, Suïssa i Sud-àfrica.
Premi Martín Códax 2016 de Música clàssica contemporània, la seva tasca va ser recollida en els documentals Sonutopías (campUSCulturae de la Universitat de Santiago de Compostel·la, 2014), Correspondencias Sonoras (Manuel del Río, 2013) i La lira del desierto (Manuel del Río, 2020), aquest últim en commemoració del 60è aniversari del naixement del compositor Enrique X. Macías.
A més del CD amb les obres finalistes del XXVI Premi Joves Compositors Fundació SGAE-CNDM, ha enregistrat per a WERGO el cicle Die Wanderung de la compositora Lula Romero, i per al segell NEOS The Dimension of the Fragile, monogràfic sobre el compositor Víctor Ibarra, i Peripheral Spaces, monogràfic del compositor Camilo Méndez.
Des de 2021 és membre, secció espanyola, de la Societat Internacional de Música Contemporània (ISCM).