Nascuda Reuter a Oldenburg, Alemanya, el 1980, filla de la pintora Elisabeth Naomi Reuter, va començar els estudis musicals als set anys, alhora que escrivia les seves primeres composicions. Després de tocar la flauta de bec amb el REIL TRIO i d'iniciar-se en l'oboè als catorze anys, va estudiar composició a la Hochschule de Hannover —primer com a «alumna jove» amb Nigel Osborne i després amb Johannes Schoellhorn— i oboè amb Klaus Becker i Burkhard Glaetzner. Es va graduar en totes dues disciplines el 2005 i va completar un postgrau de composició amb Walter Zimmermann a la Universität der Künste de Berlín, amb l'examen de Meisterschülerin amb distinció. Ha impartit docència a la Musikhochschule de Colònia (2014) i, com a professora convidada del DAAD, a la Universitat de Haifa (2018); des del 2022 és catedràtica de composició al Mozarteum de Salzburg.
El seu catàleg supera les 150 obres i abasta des del solo instrumental fins a l'orquestra, l'òpera, la música electrònica i el cinema, amb un llenguatge propi que combina referències que van del Renaixement i el Barroc al jazz i el rock, sovint en diàleg amb altres arts i amb temàtiques polítiques i socials. Entre les seves òperes destaquen Herzland (2005), L'ABSENCE (2006-2008), SACRIFICE (2016), OPHELIA (2020-2021, estrenada al Saarländisches Staatstheater) i WE, sobre la novel·la distòpica de Zamiatin, estrenada el maig del 2026 a l'Òpera de Dortmund. La seva música és interpretada per orquestres i conjunts de primer nivell (WDR, DSO Berlín, Klangforum Wien, Ensemble Modern, Quartet Arditti o l'Ensemble Adapter, amb qui manté una relació especialment estreta) i programada en festivals internacionals com Donaueschingen, Darmstadt, la Biennal de Munic o la Ruhrtriennale. Ha rebut, entre d'altres, el Deutscher Musikautorenpreis (2012), el Premi Busoni (2013), el concurs RicordiLAB (2016) i el Premi d'Artistes de Heidelberg (2025), i el 2021 va ser escollida membre de les acadèmies de les arts de Saxònia i de Berlín. Publica a Ricordi Berlín i té diversos enregistraments, inclosos dos CD monogràfics a Wergo.
